VALL D´ARAN

El passat octubre vam estar el meu marit i jo a la Vall D'Aran. Va ser un regal d'ell pel meu 41è aniversari i la veritat és que em va encantar perquè va ser el primer viatge que vam fer junts. Va reservar inclús al mateix hotelet al que ens vam allotjar anys enrere (encara que actualment no té el mateix aspecte però continua amb els mateixos amos).

Va ser un camí llarg (unes 3h) però valia la pena. Em va deixar conduir tot el cap de setmana perquè sap que m'agrada i que em posa molt nerviosa quan condueix un altre i perquè era el meu cap de setmana (això és cosa d'ell, no meva. Jijiji).

Imatges de Vielha

Només arribar vam anar a l'hotel que es diu El Ciervo i es troba al centre de Vielha. Està totalment canviat però han protegit aquell caire acollidor que ens va captivar la primera vegada que hi vam anar. Vam deixar les coses a l'habitació i vam anar a dinar. He de dir que el meu marit va pensar en tot i va escollir una habitació amb hidromassatge perquè a casa no tenim banyera i sap de sobres que m'encanta posar-me a remull sempre que puc.

Imatges de l´hotel:

Anàvem una mica perduts per dinar i era bastant tard així que vam optar per un entrepà (que no va estar gens malament per qualitat i preu i de pas vam veure a Pau Donés recollint la seva filla a l'escola). El lloc es diu "Bocadillos Casa Luis" i es troba a l'avinguda principal (Avinguda Deth Pas d'Arró) anant del centre cap a Betren a l'esquerra.

Després vam donar un volt i vam a arribar fins a Betren que és una zona residencial que hi ha a la sortida de Vielha i que és molt bonica. És tranquil·la i té unes cases super maques. Us penjo unes fotos.

En arribar a l'habitació jo estava disposada a ficar-me de cap a la banyera i gaudir de l'hidromassatge, però quina va ser la meva decepció quan vaig poder comprovar que les bombolles estaven espatllades. L'endemà li vam comentar a la mestressa i ens van caviar d'habitació sense cap objecció. Aquesta nit vam decidir sopar una amanida de Mercadona a l'hotel i sortir a fer una cerveseta pel poble.

El segon dia vam començar a fer turisme després d'un esmorzar "tremendo" a l'hotel. Vam preguntar a la recepció llocs per visitar i ens van recomanar uns quants (excloent els que ja havíem vist anys anteriors).

Vam decidir començar per un parell de salts d'aigua bastant macos: Artiga de Lin i Sauth deth Pish.

Artiga de Lin

Sauth deth Pish 
 

Vam continuar per Luchon, encara que pel camí vam parar en un cementiri en Es Bòrdes.

  

Luchon a principis del segle XX va ser un paradís d'hivern per als rics de l'època del sud de França i els catalans del nord. Les seves pistes d'esquí i les aigües termals el feien un lloc privilegiat a la zona. És per això que en aquella època va créixer molt econòmica i estructuralment. Però ara té moltes d'aquelles "mansions" buides. Ha perdut el caire luxós i és més aviat una ciutat decadent, encara que té el seu encant. He de dir que a mi em va agradar molt i que em fa molta pena que hi hagi tantes edificacions buides.

Se'ns va fer l'hora de dinar i vam decidir sortir de Luchon, ja que no ens agradava el que hi havia.
Trobar un lloc per dinar va ser tota una aventura. Tot estava molt car i els llocs que anys enrere ens van agradar havien canviat d'amo i estaven explotats cap al turisme francès. Vam intentar trobar un lloc de menjar casolà català per alguns poblets (Canejan, Les,...) però sense recomanacions i amb els preus tan elevats ens feia por arriscar-nos.
Com que ja es feia tard vam parar a Bossost, que la veritat és com el Lloret de muntanya i buscant vam trobar un lloc per fer un entrepà (un altre cop) encara que aquest no era un entrepà qualsevol, era la mare dels entrepans. El lloc es diu "La trastienda".

A la tarda vam decidir tornar a l'hotel, descansar i aprofitar la banyera que sí que funcionava i sortir a sopar a algun lloc recomanat per no haver de menjar un altre cop a lo cutre.
Vam sopar al restaurant amb el qual l'hotel tenia un acord i la veritat és que va estar molt bé. Menjar típic català d'aquella zona i molt bé la rel·lació qualitat-preu.

L'endemà després de fer un súper esmorzar un altre cop, havíem de deixar l'hotel. Les opcions eren fer més turisme o tornar un altre cap de setmana amb els nens i fer-ho amb ells. Ens vam decidir per la segona opció.

He de dir que va un cap de setmana rodó i de moment el millor regal d'aniversari que m'han fet.