REPETIM AL BERGUEDÀ

Pel maig vam pensar a fer una escapada d'un cap de setmana. Vam estar mirant càmpings però els bungalows ens semblaven que estaven més o menys igual de preu que un hotel i per la tenda feia encara massa fred. Els hotels no ens acaben de convèncer perquè estem acostumats a anar de càmpings i tenir espai perquè els nens corrin. Buscant vam trobar la combinació perfecta: un hotel rural que està dins d'un càmping, l'hotel Campalans en el càmping Campalans. El preu no estava malament (habitació i esmorzar) i les instal·lacions estan molt bé. Les habitacions i l'edifici sencer son molt macos i el càmping està molt cuidat. Vam tenir la sort de coincidir amb els amics de Rural Salut que dissabte i diumenge feien un taller de "Fem l'indi" al càmping. L'esmorzar era cassola: suc, cafè o colacao pels nens i pa torrat amb embotit o mantega i melmelada.

Vistes desde l´hotel al camping i la piscina

Aquest cap de setmana vam aprofitar per veure moltes coses que encara no havien vist. El Berguedà no té l'acabes mai.

El primer dia vam intentar dinar a Berga sense sort. No coneixíem res i quasi tot estava tancat. Vam preguntar a un noi si ens podia indicar un lloc per dinar i ens va adreçar a un carrer que hi havia alguns restaurants. Ens van semblar massa cars pel que oferien i vam acabar al costat de la plaça de l´ajuntament menjant un entrepà al bar Kora´s que no va estar del tot mal·lament. A més em va fer gràcia que feien tallers a les tardes de labors (ganxet, punt, manualitats, etc.

L'endemà no ens volíem complicar la vida buscant un lloc per dinar i vam decidir anar directament a veure als amics de Rural Salut a la casa que tenen al costat de Vilada i que ens recomanessin un lloc que, per cert, va estar del tot encertat. El lloc en qüestió es diu Cal Candi i és una casa de colònies que fa menjar casolà de menú. El preu és raonable (15€ tres plats, beguda i postres pels adults i 8€ dos plats, beguda i postres pels nens) i l'entorn molt maco. Per arribar s'ha d'agafar a Vilada la carretera a Vilarasa i seguir les indicacions de Cal Candi.

Abans d'anar a dinar vam anar a donar una ullada al pantà de La Baells (visita obligatòria) i vam decidir pujar en un kayac l'endemà, cosa que no vam poder fer perquè feia molt d'aire.

A la tarda vam anar a veure les mines de Cercs que pel mateix preu es pot visitar també el museu. Aquest és molt curiós, inclús hi ha una reproducció d'un habitatge dels treballadors de l'època. Als nens els va agradar moltíssim. 

L'endemà havíem de marxar de l'hotel i vam tirar cap a Bagà a dinar. Vam arribar tard i no ens van voler donar de menjar en cap lloc, ni tan sols un trist entrepà. Com que plovia i estàvem una mica empipats i famèlics vam decidir anar tirant cap a casa i menjar on sigui que al final va resultar Badalona.

MONTSENY

La setmana passada m'en vaig anar amb els nens un parell de nits a un càmping del Montseny, concretament a les "Les Piscines del Montseny". La veritat és que en la pàgina web es veia molt maco però res a veure amb la realitat. Ens vam trobar amb un càmping que només arribar ja era depriment. La recepció és també la barra del bar; igual t'estan preparant un entrepà o un cafè que et fan una reserva per telèfon o et recullen les dades per fer l'entrada. En els tres dies que vam estar no van netejar els lavabos ni van buidar les galledes de les escombraries (faltava personal). Les instal·lacions són super velles i estan molt malament sobre tot els lavabos, els rentaplats (penosos) i una mena de vestidors que hi ha a la piscina que fan por. L'únic positiu que puc dir del lloc és que la piscina és fantàstica pels nens a part que està neta i, que l'entorn és meravellós encara que això no és mèrit del càmping (les muntanyes, el riu, la natura en general). A més cobren la piscina a part de l'estada i per dies. Tot això ho dic perquè ja ens hem trobat en més d'una ocasió amb càmpings que s'aprofiten de l'entorn per no invertir res en les instal·lacions i cobrar com si fos un càmping de categoria.

Fotos del càmping

Be, tornant al viatge i independentment d'això anterior, vam estar molt bé perquè els temps va acompanyar per estar molta estona a la piscina i vam aprofitar per veure el poble de Montseny i visitar Santa Maria de Palautordera.

Montseny és un poble petit però molt acollidor. Té una oficina de turisme, una botiga a l'entrada que ven de tot i una fleca que posa que és artesana encara que jo tinc els meus dubtes. 

Santa Maria de Palautordera és un poble gran. Aquí vam estar en una placeta menjant un gelat i després vam estar passejant per un parc que hi ha molt xulo (Parc del Regissol). 

Com quasi sempre que s'hi va a la muntanya, a les nits, les temperatures baixen bastant i la primera nit vam passar una mica de fred encara que portàvem roba. He de dir que la tenda que porto quan vaig sola amb els nens és molt vella i que és probable que ja no aïlli bé.

BORREDÀ I RURAL SALUT(Castell de l´Areny)

Amb l'excusa d'un taller de trapillo que es feia amb Rural Salut a Cal Peguera (Castell de l'Areny) vaig escapar-me un cap de setmana sense la família a veure una amiga que també anava al taller i que feia anys que no veia. Aquesta amiga estava allotjada uns dies a Borredà a un apartamentet molt maco.
El dissabte a la tarde que era el dia que jo arribava va estar plovent fins ben entrada la nit, encara que vam poder sortir a donar una volteta, sopar i fer unes fotos.

Borredà de nit

Al dia següent mentre la meva amiga feia una truita pel taller (perquè després del trapillo ens quedaven a dinar aportant cadascú quelcom) jo vaig estar passejant per Borredà i fent fotos. He de dir que com molts pobles de la zona és preciós.

Borredà de dia

Cal Peguera (lloc on es feia el taller) em va semblar un lloc incomparable. Ja l'havia vist en fotos però res com al natural. El taller va estar genial. Bona companyia, bones professores i molt bo tot el que vam aportar entre tots pel dinar. L'acogida per part dels amos de Cal Peguera (l'Esther i el Nacho) va ser boníssima. A l'hora de l'esbarjo del taller ens van delectar amb unes infusions i un pastís fet per ells i van estar tota l'estona amb nosaltres.

Cal Peguera (Rural Salut)

La tornada a casa va ser dura perquè em trobava molt relaxada i a gust i a més, m'havia d'acomiadar de la meva amiga Montse.
Espero tornar aviat a Cal Peguera a fer un taller amb la família que tenen idees molt interessants.