Vistes desde l´hotel al camping i la piscina
Aquest cap de setmana vam aprofitar per veure moltes coses que encara no havien vist. El Berguedà no té l'acabes mai.
El primer dia vam intentar dinar a Berga sense sort. No coneixíem res i quasi tot estava tancat. Vam preguntar a un noi si ens podia indicar un lloc per dinar i ens va adreçar a un carrer que hi havia alguns restaurants. Ens van semblar massa cars pel que oferien i vam acabar al costat de la plaça de l´ajuntament menjant un entrepà al bar Kora´s que no va estar del tot mal·lament. A més em va fer gràcia que feien tallers a les tardes de labors (ganxet, punt, manualitats, etc.
L'endemà no ens volíem complicar la vida buscant un lloc per dinar i vam decidir anar directament a veure als amics de Rural Salut a la casa que tenen al costat de Vilada i que ens recomanessin un lloc que, per cert, va estar del tot encertat. El lloc en qüestió es diu Cal Candi i és una casa de colònies que fa menjar casolà de menú. El preu és raonable (15€ tres plats, beguda i postres pels adults i 8€ dos plats, beguda i postres pels nens) i l'entorn molt maco. Per arribar s'ha d'agafar a Vilada la carretera a Vilarasa i seguir les indicacions de Cal Candi.
Abans d'anar a dinar vam anar a donar una ullada al pantà de La Baells (visita obligatòria) i vam decidir pujar en un kayac l'endemà, cosa que no vam poder fer perquè feia molt d'aire.
A la tarda vam anar a veure les mines de Cercs que pel mateix preu es pot visitar també el museu. Aquest és molt curiós, inclús hi ha una reproducció d'un habitatge dels treballadors de l'època. Als nens els va agradar moltíssim.
L'endemà havíem de marxar de l'hotel i vam tirar cap a Bagà a dinar. Vam arribar tard i no ens van voler donar de menjar en cap lloc, ni tan sols un trist entrepà. Com que plovia i estàvem una mica empipats i famèlics vam decidir anar tirant cap a casa i menjar on sigui que al final va resultar Badalona.
