RIERA MERLÈS I PEDRAFITA

Perdoneu el retard en posar al dia el blog però he estat molt liada i ho he anat deixant. També he de dir, encara que ho he comentat en altre ocasió al blog, que tinc moltes fotografies en paper i que hauria d'escanejar-les per poder penjar-les i per fer això necessito molt de temps i fins fa poc l'escàner. Espero posar-me més sovint i anar pujant coses.

I ara dit això anem per la nova entrada.

Aquestes vacances a part d'anar al càmping de Tossa al que hi anem cada estiu, hem anat quatre dies al Càmping Riera Merlès. Em disfrutat molt de la riera banyant-nos i remuntant-la. Per anar amb nens es ideal perquè és fàcil i per ells és tota una aventura.
De camí del càmping de costa al de montanya volíem parar a dinar. Vam apurar tant que al final ja casi vam arribar al Merlès. Teníem dues opcions per menjar: el bar del càmping o l'Hostal Sant Cristòfol. Aquest últim es troba a l'entrada del desviament que ens porta ja a la Riera. Ens vam baixar del cotxe per fer una ullada a la carta de l'hostal. El menú era una mica car (15€), però vam veure que l'especialitat de la casa era el porc senglar i com que el nostre fill volía provar-ho vam pensar fer una excepció ja que no havíem fet cap en tot l'estiu i l'elecció va estar genial. Recomanable 100%. Molt bo tot i el tracte molt correcte encara que l'espai està una mica descuidat en quan a manteniment.

Hostal Sant Cristòfol

Riera Merlès

Els dies que vam estar aquí va ploure totes les tardes, així que no vam poder fer gaire turisme perquè pel matí aprofitàvem per anar al riu si feia bo, però un matí que estava ennuvolat vam decidir anar a veure algun poble i de pas treure diners que sempre anem pel mon sense efectiu (el mal de les targetes). Van escollir el poble més proper que era Prats de Lluçanès. Aquest poble no te gaire res d'interessant, al menys per nosaltres, però té una oficina de turisme. Amb el mapa a la mà el meu marit va decidir visitar Perafita. La veritat és que és un poble molt maco i petitó. Té unes cases de pedra molt antigues (1600-1700) i una coca que és típica d'allí exquisita. També hi ha una petita botiga que venen de tot i obre tots els dies, cosa interessant perquè el dia que vam estar aquí era festiu.

Perafita